La Responsabilitat Social Corporativa en la contractació pública per a les pimes

Article d’opinió de Roser Moré, Federació d’Associacions i Gremis Empresarials del Maresme.

L’actuació de la Generalitat de Catalunya en els últims exercicis a través de la formulació de guies, codis, instruccions i acords en matèria de Responsabilitat Social Corporativa ha respost a la necessitat de desenvolupar la Directiva 2014/24/UE, del Parlament Europeu i del Consell de la Unió Europea, encaminats a afavorir una contractació pública socialment responsable, ètica i transparent. Aquestes polítiques persegueixen incrementar l’eficiència de la despesa pública, facilitant la participació de les pimes, les quals al 2016 van constituir més del 99% d’empreses actives de Catalunya segons l’Idescat, i utilitzar també la contractació pública com a suport d’objectius socials comuns.

Mitjançant l’aprovació del Decret Llei 3/2016, de 31 de maig, de mesures urgents en matèria de contractació pública, juntament amb l’Acord de Govern de 16 d’abril de 2013, l’Executiu ha demostrat la voluntat de facilitar la intervenció de les pimes en la contractació pública catalana. Per exemple, l’article 5 del Decret Llei 3/2016, estableix els criteris d’actuació per a la divisió dels contractes en lots i les mesures per a limitar el nombre màxim dels mateixos que una empresa pot licitar.

No obstant això, i malgrat els esforços invertits; als indicadors de clàusules socials i d’adjudicacions pertanyents al tercer sector social de Catalunya del any 2016, posen en evidència que el nombre de participació de la micro, petita i mitjana empresa ha mostrat un comportament negatiu respecte de l’exercici anterior. Concretament, el total d’adjudicacions de 2016 a empreses del tercer sector (en les quals clarament predomina la presència de la pime) ha disminuït en un 22,03%, marcant-se aquest descens de forma particular en les adjudicacions a les microempreses les quals van disminuir la seva participació un 41,94% (de 62 a 36 adjudicacions en 2016) seguides per la caiguda de la petita empresa en un 29,27% (de 41 a 29 adjudicacions). Únicament es pot apreciar una tendència positiva en les adjudicacions atorgades a la mitjana empresa del 28,57% (augment de 4 adjudicacions en l’últim exercici pel que fa a l’anterior).

En base a l’exposat, és important destacar que, tan transcendental és definir un codi de contractació socialment responsable que promogui la innovació social i estableixi una relació qualitat/preu en les contractacions públiques, com el desenvolupament d’eines que faciliten la participació i fomenten el creixement de les pimes en aquest àmbit. Continuar afegint elements que cohibeixin, encara més, la intervenció i la fragilitat de la petita i mitjana empresa, dissuadint la nova creació de negocis i dificultant la seva supervivència, comportaria imposar més condicionants a la ja difícil continuïtat de les empreses. Una dada rellevant a tenir en consideració és que durant el quart trimestre de 2016, si bé a Catalunya es van donar d’alta 26.456 empreses, altres 23.258 van cessar la seva activitat.

Per contrast, des de l’àmbit de la contractació privada, el comportament empresarial del sector de la pime al 2016, si bé va resultar positiu en gairebé tots els trams (major nombre d’empreses que inicien la seva activitat de les que cessen respecte al trimestre anterior), aquest saldo favorable únicament va superar la mitjana del 0,5% en les empreses sense assalariats, que van arribar a una taxa neta d’entrada del 0,8%, seguides d’un 0,2% per les empreses de 1 a 9 persones assalariades.

La Responsabilitat Social Corporativa ha de constituir una eina que garanteixi l’eficàcia empresarial per al benestar social i econòmic, un element que permeti reflexionar i exposar inquietuds i propostes tant dels empresaris com dels treballadors i de la societat en el seu conjunt. Hem de saber contribuir al seu desenvolupament de forma conseqüent per a impulsar el creixement econòmic, augmentar la solidesa i la confiança dels nostres emprenedors, donat que les empreses són l’element determinant en la creació de riquesa econòmica i de valor social.