JOAN JORDAN

PRESIDENT DEL GREMI DE CONSTRUCTORS I PROMOTORS D’OBRES DE MATARÓ I COMARCA

“Pumsa ha estat beneficiosa, però també ens ha fet molt de mal”

 Jordan diu que ha nascut a l’obra i que amb 12 anys ja feia d’aprenent. Fa dècades que està vinculat al gremi però no ha estat fins ara, amb 75 anys, que ha volgut posar-se al capdavant

LLUÍS MARTÍNEZ - MATARÓ

Creu que el sector de la construcció ja s’ha recuperat del tot?
No, ni de bon tros. La situació continua sent complicada.
Però si a Mataró ja torna a haver-hi grues a molts llocs.
Sí, n’hi ha i s’estan tornant a fer noves promocions de pisos, però tot ho fan inversors de fora que tenen dipòsits en els bancs i que veuen en aquest negoci una oportunitat per incrementar la rendibilitat. Però en tot aquest fenomen, hi ha una cosa important. S’apugen els preus de lloguer i de venda, però no els salaris dels treballadors, que continuen per terra. Sembla impossible que els nostres governants no ho tinguin en compte. Crec que hauria de ser una prioritat garantir el dret a un habitatge digne, per més modest que sigui.
Però a la ciutat, fa falta construir nous habitatges?
Només de lloguer. De venda, depèn dels preus. Ara mateix hem fet uns pisos al carrer Colón. En principi n’havíem de fer 8 o 9 i, finalment, n’hem fet cinc de més grans i s’han venut a un preu molt raonable, quan temps enrere ho haurien fet pel doble. Molts empresaris demanen autèntiques fortunes per algunes cases que no podran vendre mai.
Com es guanya la vida doncs el petit promotor local?
Rebentant preus i dedicant-se sobretot a les petites reformes i a la rehabilitació. Per poder tirar endavant, si surt l’oportunitat de fer un treball més gran, molts d’ells s’acostumen a associar i s’ho fan tot ells mateixos perquè sovint tenen dificultats per pagar algunes feines a tercers.
Però algun dia sortiran del forat?
Ho esperem. Com tot, són cicles. Abans de la crisi en una reunió del gremi a àmbit nacional i davant de centenars de constructors ja vaig dir que la situació no es podia aguantar gaire temps perquè els preus estaven inflats. Aleshores la majoria d’ells no em van fer cas i fins i tot van demanar-me que em retirés perquè era massa gran. Jo encara aguanto i molts d’ells ja no hi són.
Han après la lliçó?
Crec que sí. L’empresari que ara fa un bloc de pisos realment ja sap com ha d’actuar perquè els pisos es venguin. Ha d’ajustar tant com pugui el pressupost per no agafar-se els dits. Això, però, té una conseqüència que és la qualitat de les obres, que ara per força no és com la d’anys enrere. Els quatre que quedem hem de ser positius i tirar endavant com sigui.
Quines són les demandes del gremi a l’administració?
Sobretot, que busquin solucions per millorar els salaris dels treballadors perquè no hagin d’endeutar-se com s’ha fet fins ara per poder comprar o llogar un pis. La mensualitat hauria de ser, com a mínim, de 1.000 euros, però n’hi ha molts que encara no hi arriben.
El gremi ha estat durant molts anys molt crític amb l’Ajuntament i, sobretot, amb l’empresa municipal d’urbanisme, Pumsa. La situació continua igual?
No, perquè la crisi ha arribat per a tothom. El pitjor de tot és que Pumsa ha acabat amb un deute públic milionari que haurem de pagar entre tots durant molts anys. La pilota que ens ha deixat és molt gran. Pumsa ha estat beneficiosa per a la ciutat però també ens ha fet molt de mal al sector.
Per què?
Ells sempre han tingut la paella pel mànec i han fet i desfet com han volgut. Tots els constructors hem criticat la societat. Malgrat tot, una vegada l’exalcalde Manuel Mas va reunir tots els empresaris de la ciutat a un esmorzar a Llavaneres per explicar-nos que volia posar en marxa Pumsa i ens va oferir la possibilitat d’entrar-hi. La immensa majoria de nosaltres vam rebutjar-ho. Si haguéssim aprofitat aquell oferiment, crec que les coses haurien estat d’una altra manera.
Es tornarà a prendre mal amb el lloguer, que no para de créixer?
Hem de ser més curosos i evitar que no pugin com ho estan fent en els darrers anys perquè arribarà un moment que no es podran pagar.
Una altra de les queixes del sector és el frau que suposa l’economia submergida. Encara pateixen aquesta problemàtica?
Ara no tant. El que sí que hi ha és gent que té treballadors en situació irregular, sovint estrangers, i que no els paga el que haurien de cobrar. Crec que això s’hauria d’investigar més i que l’administració fos més estricta.
Què fa actualment el gremi?
D’una banda, continuem fent cursos als nous treballadors perquè estiguin ben formats, però també negociem amb l’Ajuntament per aconseguir certs avantatges per als nostres agremiats, com ara bonificacions en els permisos per facilitar tant com es pugui l’activitat econòmica.