La FAGEM impulsa el manifest 'Competint en desigualtat' amb l'objectiu de denunciar les amenaces externes que pateix el teixit productiu català i que es palpable en els procesos per accedir a les licitacions que promou l'administració. La patronal maresmenca demana el suport a les associacions empresarials del país per exigir als governs una major sensibilitat respecte a la situació que viu el teixit empresarial.

La  crisi de la covid  no és la única que pot posar en risc la sostenibilitat  de les empreses catalanes. El nostre teixit productiu es veu amenaçat  per una sèrie de factors externs com la competència deslleial d’empreses de mercats que no necessàriament han de complir amb els alts estàndards de qualitat de casa  nostra i que basen el seu negoci en el preu.

El teixit empresarial català treballa, des de fa anys, amb l’amenaça de determinats mercats que basen la seva  competitivitat en unes condicions de mà d’obra i condicions mediambientals,  entre altres,  que permeten fer arribar a  casa nostra productes a  molt baix cost.

Les nostres són empreses que generen riquesa pel territori, que creen ocupació i són sovint  capdavanteres als seus respectius sectors d’activitat. Gaudeixen de prestigi internacional, fora de les nostres fronteres competeixen de tu a tu. Però a casa seguim sense sentir-nos plenament acompanyats per unes  administracions que justament basen en el preu moltes de les seves decisions de  compra.

La participació en licitacions púbiques per a la prestació de serveis a l’Administració és una pràctica comuna en el conjunt del teixit empresarial. Un canal més de comercialització, però en el que no tothom hi participa en igualtat de condicions. Les empreses del territori es preparen per complir els requisits que fixa l’Administració,  tant a nivell de processos com a nivell de producte, assolint alts nivells de qualitat  i una capacitat d’adaptació constant. Això, des d’un punt de vista econòmic, implica grans inversions de les que s’espera un retorn que no sempre arriba. I  més quan parlem de petites i mitjanes empreses.

Què passa?

L’empresa catalana està preparada des del punt de vista tècnic i ofereix uns estàndards de qualitat més que notables, però el que més acaba puntuant en una licitació acaba sent el preu. I davant d’aquest escenari, moltes empreses fan l’esforç d’assumir riscos econòmics per accedir a determinades licitacions competint en preu.

Malgrat en molts casos les empreses catalanes ho acaben aconseguint, la pressió del preu s’imposa i sovint la producció s’acaba igualment externalitzant fora per poder adaptar la producció a les exigències de l’Administració, en detriment de la qualitat.

Més contradiccions

L’Administració, en la seva missió de vetllar pel desenvolupament dels territoris, llança constantment accions i programes per impulsar sectors estratègics, com programes d‘emprenedoria, de formació per la reinserció o campanyes de subvencions de tot tipus. Però incongruentment, quan s’estableixen les bases per a les licitacions, la mateixa Administració acaba facilitant que siguin empreses de fora, més competitives en preu, les que s’emportin el gat a l’aigua.

Se’ns demana que les nostres empreses  siguin, facin i ocupin, però no són considerades proveïdores elegibles, en tant que no es compta amb els seus serveis per a les necessitats de l’Administració. A la fi, no s’ajuda des de l’activitat més fonamental, que és l’activitat pròpia de cada empresa, al desenvolupament del sector, que després necessita ajudes extraordinàries per seguir sent competitiu

I a tall d’exemple, només una anècdota... La pandèmia que tant ens ocupa en els darrers mesos va provocar que moltes empreses del sector tèxtil es bolquessin en la cobertura de material sanitari, fins i tot fent donacions, quan aquest escassejava. Avui tenim moltes empreses amb els magatzems plens d’estoc de qualitat mentre el sector hospitalari segueix comprant al mercat asiàtic. Quina llàstima. Quina manca de memòria.

Reclamem

Necessitem la confiança dels nostres  Governs, que tinguin cura de les nostres empreses que, al capdavall, significa  tenir cura de l’activitat econòmica dels nostres territoris. El preu no pot ser  l’únic argument ni el de més pes en una economia que pretén excel·lir, que vol  viure i sobreviure treballant, sense paternalismes. 

El teixit empresarial i productiu de casa  nostra vol sentir-se acompanyat pels seus governs i aquest suport passa necessàriament  perquè l’Administració es dediqui a fer polítiques d’acompanyament als  empresaris, clares, fàcils i sense traves.

L’activitat de l’empresa catalana  reverteix directament en el desenvolupament present i futur de la societat. Ens  mereixem poder entomar aquest lideratge de manera efectiva, ser a la cuina de  l’economia del país i abandonar per sempre el patí del darrere. 

VULL ADHERIR-ME AL MANIFEST ‘COMPETINT EN DESIGUALTAT’!

Omple el següent formulari i t’estaràs adherint al nostre manifest.