La comarca es va situar el 2018 com la vuitena comarca en el rànquing de competitivitat que elabora la Federació Empresarial del Gran Penedès (FEGP). El top ten l'integren el Barcelonès (79,2 punts), Vallès Occidental (59,7), Gironès (54,2), Baix Llobregat (52,9), Tarragonès (50,8), Segrià (48,3), Vallès Oriental (47,1) Garraf (45,4) i Bages (44).

El Maresme té en els factors de demanda el seu millor comportament competitiu. D’una banda, se situa com la 4a comarca en volum de mercat i una de les que presenta major dinamisme empresarial i esperit emprenedor. En l’accés als mercats i les infraestructures de transport i comunicacions també presenta externalitats positives, així com en la qualificació de la mà d’obra i els serveis educatius. Amb tot, durant el 2018 ha registrat un comportament menys positiu tant en l’ocupació com en la creació de teixit empresarial.

L'índex -elaborat per la consultora Activa Prospect- mostra estabilitat entre les comarques que ocupen les vuit primeres posicions, ostentades totes per comarques de l'àmbit metropolità i per les capitals de demarcació. No és fins a la novena posició que es registren canvis. Així, el Garraf escala de la desena a la novena posició i el Bages arriba a la desena provinent de l'onzena. En canvi, Osona baixa dues posicions i perd la novena posició fins a l'onzena.

Tant el responsable de l'estudi, David Moreno, com el secretari general adjunt de Foment, Salvador Guillermo, van apuntar ahir durant la presentació de l'estudi que les capitals de demarcació són els territoris de més competitivitat i se'n beneficien les comarques veïnes. Mirant la sèrie històrica, totes les comarques a excepció dels Pallars Jussà han millorat el seu índex de competitivitat i les que més ho han fet són Barcelonès, Vallès Occidental, Cerdanya, Bages, Baix Empordà, Priorat, Pla d'Urgell, Garraf, Gironès i Maresme. Per contra, les que han registrat una millora menys significativa han estat Pallars Sobirà, Baix Llobregat, Selva, Noguera, Terra Alta, Ripollès, Alta Ribagorça, Alt Camp, Alt Urgell i Ribera d'Ebre. Tanca la taula el Pallars Jussà amb un empitjorament de l'índex entre el 2009 i el 2018.

Una de les conclusions d'aquesta edició és que la distància entre les comarques amb índex de competitivitat més alts i les que els tenen més baixos tendeix a incrementar-se. Això s'explica pel fet que les comarques que lideren el rànquing estan més exposades a un context global de competitivitat i tendeixen a reforçar aquells vectors que els permeten avançar, com per exemple l'accés als mercats internacionals.

L'índex mesura les condicions que presenten les comarques en relació amb un model de desenvolupament basat en la internacionalització de la seva economia i en la producció de béns i serveis intensius en coneixement.