Les estructures clàssiques de treball i lideratge tenen data de caducitat. 

El context dinàmic i canviant en què s’han de moure  les organitzacions empresarials, especialment les petites i mitjanes empreses, fa temps que així ho preveu. 

Amb aquest rerefons, no gestionar la diversitat pot comportar una manca d’adaptació a les noves formes de fer i noves estructures empresarials: estratègies com la cooperació entre diferents empreses, fusions, adquisicions i la realització de projectes conjuntament amb l’Administració generen, cada cop més, equips de treball diversos que aporten no només una diversitat de bagatges i coneixements sinó també una diversitat de cultures d’empresa i de maneres de fer d’entendre el treball, etc.

El creixement de la globalització i l’increment de l’activitat econòmica amb diferents zones geogràfiques del món, juntament amb la necessitat d’obrir nous mercats potencien les relacions amb localitats i cultures diverses que venen i compren productes. Una postura massa tancada per part de l’empresa pot dificultar la integració d’aquesta tendència en l’estructura i l’orientació de l’organització.