El "sostre de vidre" fa referència a l'existència d'una mena de topall invisible amb què es troben les dones i que les impedeix promoure fins als càrrecs més alts de l'estructura piramidal de les organitzacions laborals.La raó són els estereotips i rols socials, que generen prejudicis envers les seves capacitats professionals. Per exemple, a Espanya, de les 511 persones conselleres de les societats que cotitzen a l'IBEX-35, només 59 són dones, és a dir, un 11,5%.Per Cristina Ruiz, directora general de tecnologies de la informació a Indra, la manca de dones en càrrecs directius es produeix, en part, "perquè la incorporació de la dona al mercat de treball i a les universitats ha estat més tardana. Encara no s'ha superat l'escletxa generacional". Apunta cap a unes cúpules d'edat avançada que encara han de deixar pas a una nova generació on "tothom té assumit que les dones s'incorporen al mercat laboral en igualtat de condicions".Per Estrella Montolio, Catedràtica de Lingüística Hispànica de la UB i experta en formació en comunicació per a dones amb responsabilitats polítiques i directives, al sector públic "la situació no és més favorable a la promoció de la dona". Recorda que aquestes ja són el 60% de les graduades universitàries i més del 50% de les que obtenen màsters."Si no s'incorporen als llocs de direcció es perden capacitats, matisos a l'hora d'innovar", afegeix Cristina Ruiz. "Com més divers és el capital humà, més aporta. Les organitzacions amb més dones directives són més riques", assegura.Més informació